En aquesta exposició podreu veure diferents obres que ens fan reflexionar sobre el moment actual on totes i tots estem inmersos en les pantalles.
Motivació per fer l’exposició:
La finalitat de l’exposició és construir un espai per reflexionar sobre el moment actual on totes i tots estem connectats a les pantalles contínuament.
A partir de llenguatge artístic pictòric, del dibuix i l’audiovisual, crear una diàleg entre les obres i els visitants.
Una massa de joves que visualitzen escenes de violència, de tot tipus, s’emmirallen en el seu mòbil i no surten d’un algoritme que potencia cada cop més les seves idees i valors.
Aquest món també de la immediatesa, la poca paciència el consum d’ experiències per penjar a la xarxa i la mirada atenta a la pantalla, la mirada cada cop més llunyana als ulls reals.
Allò que compartim és l'espai i el temps comú, moment i emoció... presència i absència al mateix temps.
Vivint en les nostres bombolles, potenciant el nostre pensament, mirant-nos només en el nostre mirall, perdre’m els espais compartits amb els altres?
Sentit social, cúmul d'experiències, mostrant a tots la falta l' avorriment.
Oblidant cada cop més que junts podem amb tot, que la societat necessita parlar, que els nostres joves callen, però estan immersos en un submón ideologies, discursos continus, ments vulnerables.
Imma Boronat Llort
Espais que compartim, espais fora i dins alhora
Espais que compartim, calor humana, tendresa plena
Espais que compartint, violència gratuïta
Espais que compartim, cos perfecte
Espais que compartim, polítiques extremes…
La nostra ment, fràgil i plàstica, els nostres valors, pilars que s'enfonsen, els nostres drets,
drets humans en una societat cada cop menys humana…
Volia parlar amb tu, cada cop em fa més mandra
Volia no gravar la meva veu, sentir la teva al mateix temps
Volia pensar de pressa i fluïr amb paraules
Volia no tenir monòlegs on ningú em pot interrompre
Volia no insistir tant en els meus temes
Volia crear un teixit, una xarxa humana
Volia tantes coses
Text escrit: Imma Boronat
Interpretació: Clara Segura
Espais compartits, atenció plena.
Volia que la meva conversa fos fluïda
volia mirar-te als ulls
tocar-te i escoltar-te
sentir la teva olor.
Necessitava poder sentir la teva bondat i poder desxifrar les teves emocions amb un obrir i tancar d’ulls.
El teu to de veu, la teva manera de dirigir-te a mi, tan personal i inconfusible, feia que em sentís diferent i especial, no posar en mi la part d'interpretació que havia de fer ara… Amb només unes emoticones i algun GIF que altre…
La meva ment necessita anar fluïda, sense talls, sense interrupcions i sense més fantasmes al voltant que contínuament xiuxiuegin a cau d’orella.
Grups de gent que abans parlava…, ara com en una manada enganxada en un grup, manen, canvien i manipulen les nostres vides.
Volia que m’ajudessis que no em facis sentir sola, només volia mirar-te als ulls, i veure-hi el teu univers.
Escrit per: Imma Boronat Llort
Interpretat Clara Segura
Vivim en les notres bombolles, potenciant el nostre pesnament, mirant-nos només al nostre mirall.
He tingut la sort que les fotografies les ha fet la Dorthee una gran professional i persona.